Porta de Brandenburg (Berlín), símbol de la reunificació de la ciutat i d'Alemanya.

Llengua indoeuropea de la branca occidental de la família germànica, a la que també pertanyen el neerlandès i l'afrikaans. Els romans anomenaven Germania a aquells territoris, d'aquí el nom de la llengua en anglès, german. Els alemanys s'anomenen a sí mateixos deutch. Un d'aquells grups tribals del segle IV van ser els alemani, d'on provè el nom espanyol. Els parlants de llengües eslaves els anomenen nemec, que vol dir 'no parlants de la nostra llengua' (alemany es diu nenienski en rus).

L'alemany el parlen uns 94 milions de persones, i uns quants milions més com a segona llengua de comunicació. A Alemanya el parlen uns 75 milions de persones, a Austria uns 7,5 milions, a Suïssa uns 4,5 milions i a França uns 1,5 milions. També hi ha un nombre important de parlants a Bèlgica, Luxemburg, Liechtenstein, Itàlia, Dinamarca, Polònia, República Txeca, Hongria, Romania, Rússia, Kazajstan, Kirguizistan i Suècia. Fora d'Europa el parlen als Estats Units, Canadà, Brasil, Argentina, Paraguay i Austràlia. Encara queden restes de la seva influència a les antigues colònies africanes: Togo, Camerun, Ruanda i Namíbia.
Els primers textos en alemany daten del segle VIII: es tracta d'algunes gloses de manuscrits llatins i unes quantes línies d'un poema èpic.

Cap al final del segle XIV s'inicia l'elaboració de la llengua escrita. El 1941 l'alemany va abandonar els caracters gòtics per escriure's amb caracters llatins. Els llibres d'aquella escriptura són ara difícils de llegir per als alemanys.

Alfabet