| Armeni Introducció general
Actualment, uns 5 o 6 milions de persones parlen
l'armeni, tot i que la població total de la República
d'Armènia és de només 3,5 milions (el 93% dels quals
pertanyen a la ètnia armènia). Això significa que
quasi la mitat dels parlants armenis viuen fora de la
seva pàtria, principalment a Iran (370.000), Síria
(299.000), Líban (235.000), Egipte (100.000) i els
Estats Units (175.000). Comunitats d'entre 40.000 i
70.000 parlants es poden trobar en Turquia, França i
Iraq. Comunitats més petites hi ha al Canadà, Xipre,
Grècia, Índia, Israel i Jordania. També existeixen
enclavaments a Geòrgia i Azerbaijan, especialment
Nagorno Karabakh. Els termes 'Haieren' i 'Ashkhari' són
utilitzats pels armenis per designar la seva llengua, tot
i que el segon és més erudit.
El terme armeni pot emprar-se per designar almenys tres
llengües diferents, cadascuna amb els seus dialectes.
Podem parlar d'armeni clàssic (la forma més antiga de
l'idioma), d'armeni occidental modern (desenvolupat en
aquelles regions d'Armènia que ara són Turquia i tota
la diàspora) i d'armeni oriental modern (l'idioma de la
República d'Armènia).
Afiliació lingüística
L'armeni pertany a la branca de la família indoeuropea.
L'armeni és parent proper del grec, tot i que ha agafat
moltes paraules d'idiomes indoiranians tals com el paixto
i el persa. De fet, no fa gaire era considerat una
llengua iraniana degut a aquest gran nombre de paraules.
Ortografia
L'alfabet armeni fou derivat primerament de l'alfabet
grec en el segle V i consta de 38 lletres (originalment
36). Malgrat que les influències forànies han canviat
molt la llengua armènia, la seva escriptura és
fàcilment distingible del persa o de l'àrab. La
influència soviètica també va canviar l'ortografia i
diverses lletres característiques de l'armeni clàssic
no són utilitzades en l'armeni oriental.
Esbòs lingüístic
El sistema fonològic armeni és el típic de les
llengües indoeuropees en el sentit de que té sons
ejectius. Els sons ejectius es produeixen quan per treure
l'aire es fan servir les cordes vocals en compte dels
pulmons. És possible que aquests sons siguin un préstec
de les veïnes llengües caucasianes. Les paraules
acostumen a tenir l'accent al final.
L'armeni distingueix entre singular i plural, però no
té gènere gramatical. La posició de l'article
indefinit és diferent en l'armeni oriental i en
l'occidental. En la varietat occidental precedeix el nom
i en la occidental segueix al nom. Cada verb té dues
formes, anomenades bases. Una és utilitzada per al
passat simple i el participi passat i l'altra és
utilitzada per a tots els altres temps, modes i
participis. L'ordre de les paraules en armeni és
subjecte-verb-objecte.
Paper a la societat
L'armeni és l'idioma oficial en Armènia i és utilitzat
en les escoles i pels mitjans de comunicació. Els
armenis de la diàspora han revivat l'interès per la
seva terra com a resultat de la revolució armènia i
l'establiment de la República d'Armènia. Malgrat que
molts armenis de la diàspora no tenen la intenció de
retornar, continuen utilizant la seva llengua per
mantenir un sentit i una identitat unificats d'Armènia.
Armènia té una llarga tradició literària amb centres
de publicació a Erevan, Estambul i El Cairo. El grabar,
una forma clàssica del segle V, és mantingut per
l'església armènia. Existeix l'Institut Lingüístic de
l'Acadèmia de Ciències d'Armènia a Erevan, Armènia.
Història
La dispersió dels parlants armenis (diàspora) és el
resultat d'events històricament relevants. Durant la 1ª
Guerra Mundial, els armenis de Turquia van patir la
persecució i el genocidi el 1915. Des de 1918 fins a
1920, aquells que van resistir van intentar crear una
república independent, però no ho van aconseguir.
L'Armènia històrica va ser llavors dividida entre la
URSS, Turquia i Iran, alhora que molts armenis es van
dispersar per tot el món.
El setembre de 1991, els ciutadans armenis van votar
abrumadorament a favor de la separació de la URSS i
aquest mateix mes Armènia es va convertir en un estat
soberà independent.
Alfabet
|
