Cases berbers, moltes d'elles fetes de maons de fang, fusta o pedra..

Família de llengües afroasiàtiques originària del nord d'Àfrica. El seu nom prové de la denominació que donaven els romans a la gent que no parlaven la seva llengua o el grec: eren aquests els que parlaven bar-bar, és a dir, sense que se'ls entengués. Berber és també el nom que rep el nom d'una de les llengües de la família, el tamazit.

El berber el parlen un 15,5 milions de persones. Al Marroc es on les llengües berber es mantenen més sòlidament, però també es parlen a Argèlia, Mauritània, Mali, Burkina Faso, Níger, Txad, Tunísia, Líbia i Egipte. Descriure-les o simplement enumerar-les planteja dificultats pels noms que reben en les seves respectives demarcacions i les corresponents transcripcions.

S'escriuen tant en escriptura àrab com llatina. Les inscripcions més antigues en llengua berber, trobades a Tunísia, estan escrites en caracters àrabs, de dreta a esquerra i sense indicació de vocals. Altres inscripcions antigues localitzades a Líbia van aparèixer en alfabet llatí. L'alfabet tifinagh encara l'utilitzen els tuaregs, i més rarament les poblacions berbers actuals. S'ensenya a les escoles i s'utilitza en els documents privats. Les formes de les seves lletres recorda l'escriptura fenícia.