| Ilocano L'ilocano és el tercer
grup lingüístic i cultural de les Filipines. Quan els
espanyols
van arribar a les Filipines en el segle XVI, ocuparen la
part nordoccidental de Luzon, coneguda com la regió de
Ilicos. L'augment de la població va originar molta
emigració cap a les províncies del voltant, Mindanao i
Hawai. L'ilocano és parent proper d'altres llengües del
nord de Luzon, les quals pertanyen a la família
austronèsica. L'ilocano és parlat per uns 6.850.000
persones.
Les províncies ilocanes més grans (Ilocos Norte, Ilocos
Sur i La Unión) són de les zones més densament
poblades de les Filipines. L'arròs és el principal
cultiu, el qual creix en petits camps irrigats per
l'aigua que cau en l'època de les pluges. Verdures,
porcs, cabres i pollastres són també productes
destacats. El tabac és un important cultiu comercial.
Molts ilocanos complementen els seus ingressos amb
l'artesania.
Les famílies benestants resideixen a les ciutats. Els
casaments aconstument a ser concertats per mantenir el
llinatge i la familia del marit paga la dot. La major
part de la població és catòlica romana.
|
