Plaça Roja de Moscou

El rus va ser la llengua de l'Imperi Rus i de la Unió Soviètica. Actualment, el rus és la llengua oficial de Rússia i és utilitzada com a segona llengua en les que en el seu dia van ser repúbliques soviètiques. El rus, juntament amb el bielorús i l'ucraïnès, forma part de la branca oriental de les llengües eslaves. El rus inclou tres grups de dialectes: nord, sud i central. El rus estàndar es basa en un dialecte central de Moscú. És una de les cinc llengües oficials de les Nacions Unides.

El rus usa l'alfabet cirílic, que té 33 lletres. L'ortografia és bàsicament, encara que no del tot, fonètica i les regles de pronunciació poques i senzilles.

L'escriptura va començar a finals del segle X després de la conversió dels pobles eslaus al cristianisme. El llenguatge escrit introduit pels missioners era l'antic eslau, que va ser fàcilment entés pels eslaus orientals. Gradualment, però, la diferència entre el llenguatge escrit i el parlat va augmentar donant lloc a simplificacions, tant en la seva estructura fonèmica (sons) com morfològica (formació de paraules).

L'antic eslau es va utilitzar com a llengua literària fins a finals del segle XVII i va estar lliure d'influències només en escrits administratius i legals

Durant el segle XVIII la secularització de cultura que va succeir durant el regnat de l'emperador Pere el Gran va causar una gran convulsió en la llengua. L'antic llenguatge escrit, tant l'antic eslau eclesiàstic com l'administratiu, va ser incapaç d'abarcar els nombrosos conceptes científics, tecnològics, culturals i polítics que va introduir l'emperador Pere el Gran i, com a conseqüència, va desenvolupar un llenguatge escrit que va ser una mescla d'estils, que incloien l'antic eslau, el vulgar i els recentment prestats elements occidentals. Una nova norma desenvolupada durant la primera meitat del segle XIX és la que ha arribat als nostres dies.

Alfabet