|
La brisa del mar pujava per la Rambla I t'omplia la vida de futur, eres una nina Perduda en somnis de xocolata desfeta. Els mariners de la sisena flota, impecables de blanc, El gorret ben posat, s'escampaven pel barri xinès En busca de dones i bars per emborratxar-se. La gent caminava endiumenjada per sota els plàtans, Rambla amunt, Rambla avall... I, tu, en aquella porteria veïna al Liceu, T'asseies a llegir tebeos i a berenar quimeres Quan tornaves d'estudi, I l'airet suau t'acaronava les cames. Et perdies a casa de la senyora modista I badaves entre vestits, fils, botons daurats, Nacres, pedres boniques...obries els ulls, i t'omplies de vida de pura imaginació. Entre el rebedor i el provador, l'elegància et convidava a gratar el món de la Matty Mont, aquella vedette del Paral.lel que a l'escenari esdevenia la reina del Chantencler. Buscaves records d'infantesa, olors rancis: Tabú, Maderas de Oriente, perfums de barri baix, classe baixa, colònia Lavanda, sabó Lagarto, Ai, les flors del mes de Maria!... II Han passat els anys i la nostàlgia de la infància t'ha retornat a l'antic escenari dels teus somnis: El carrer Unió, la Rambla, la plaça Reial... El monumental Liceu s'havia menjat casa teva, i, tu, perduda pels bells indrets de la ciutat cercaves qualsevol senyal d' aquella nina menuda. Camí del port, la posta de sol, els xiscles de les gavines i les disfresses d'aigua de les dones enamorades. Barcelona et regalava el seu somni: La brisa del mar, els vells carrers del Raval, la seva història, la memòria de les coses, les runes de les cases, les esquerdes de l'ànima... I refeies el camí de la nena que pujava a ca la modista i sospirava amb el món de la Matty Mont. Les ruïnes del temps marcaven el seu pas, i, la vida començava de nou, caminaves, la mirada endavant i el pas ferm, semblaves la reina del Chantencler. Ferran Aisa |
 |
