U (a propòsit del nom)


Expliquen els seus pares que una nit, mesos abans que nasqués, van creuar una mirada i, de sobte, tots dos van tenir la certesa que allò que esperaven amb tan delit seria una nena. Va ser una d’aqueixes certeses –sense cap mena de base racional- que es tenen de vegades a la vida. És per això que, a partir d’aquell moment, van començar a referir-s’hi com a Ella: “Ella m’ha donat una puntadeta”; “Ella dorm”; “Com serà Ella?”; “Farà Ella tot el que nosaltres no hem estat capaços de dur a terme?”; “Allí, hi anirem quan Ella sigui una mica grandeta”... i frases similars que se solen dir durant el llarg temps d’espera de l’embaràs.

Quan va néixer, els més propers s’havien acostumat tant a utilitzar el pronom per a anomenar-la que ningú havia pensat en un nom de veritat. Fins que, passats uns mesos, hi va haver la necessitat imperiosa de “batejar-la”(pels papers i tot això...). Van escriure llargues llistes d’antropònims, van consultar llibres i més llibres, van repassar com es deien els avantpassats però, no acabaven de sortir-se’n.

Un dia, una amiga poliglota, els va fer l’observació que, en algunes llengües (en polonès, en eslovac, en turc), Ella coincidia amb una paraula que ells estaven acostumats a emprar amb un significat ben diferent: Ona. Ho van trobar tan curiós i els va agradar tant la dualitat d’aquell mot que aplegava alhora feminitat –la mare terra- i mar que van decidir que ja havien trobat un nom per a la seva filla!

Així va ser com Ella va passar a dir-se oficialment Ona.

Dos (caracterització psicològica)


Des que va començar a donar les primeres passes, tothom que la coneixia va convenir a qualificar-la de trapella. En començar l’escola, moguda era la paraula que més se sentia quan era la protagonista d’alguna conversa. Anys després, algun mestre –rendit- la va qualificar d’hiperactiva. En arribar a Secundària, va esdevenir una tastaolletes idealista, paladí de totes les causes perdudes hagudes i per haver.

Sí, probablement a l’Ona, li escauen tots aquests adjectius i alguns més... perquè les seves amigues i els seus amics afegirien que és agosarada, decidida, un pèl inconscient, llenguda, insolent, impacient i esgotadora, molt esgotadora.

Si seguiu alguna de les seves aventures també podreu comprovar que és incansable, tossuda, dinàmica, oberta, compromesa, valenta i independent. Cal dir però, que sempre pren en consideració els suggeriments que li fan, no rebutja mai l’ajut de la gent que té al voltant i li agrada treballar de forma cooperativa.

O sigui, que si l’associeu pel seu nom amb el moviment de les aigües de la mar, penseu més aviat en aquelles onades a qui alguna deïtat sembla que ha donat impuls, que colpegen amb força contra la sorra, les roques, els penyasegats i tot el que troben pel davant, i no pas en les ones que us acaronen suaument els dits mentre passegeu per la vora de la mar.

Tres (de professió periodista)


Ara que sabeu una mica com és, no caldrà que us diguem que quan –de ben joveneta- va començar a manifestar la seva inclinació pel periodisme tothom va pensar que la professió li vindria com l’anell al dit.

No és una periodista d’aqueixes que es dediquen a esbombar vides alienes de personatges que no han fet ni faran mai res de profit i que només són una caricatura d’ells mateixos. Tampoc és de les que se situen a l’ombra del poder –dels múltiples poders que mouen els fils- i obren de connivència amb ells. Encara menys una de les moltes que escriuen pensant en el que altres esperen llegir, i així rebre fàcils copets aprovatoris a l’espatlla. Al contrari.

La concepció que té del seu ofici és -si voleu- romàntica. És de les que encara creu que el periodisme és una feina noble i que els periodistes han estat cridats a ésser una de les consciències, de les veus crítiques dintre de la nostra societat. Pensa que han d’estar sempre vigilants amb els poderosos; han de ser coratjosos, si cal, per enfrontar-s’hi; han de fer costat als que pateixen, als necessitats; han de denunciar el que no està bé; han de treure a la llum els aspectes més foscos d’aquesta societat; han d’ajudar a millorar-la...

Els reportatges, les notícies, les cròniques o els articles sortits de la seva ploma o enregistrats amb la seva càmera intenten no fer moltes concessions. De vegades transmeten desesperació, a voltes són plens de denúncia però, també són desbordants d’humanitat, d’autenticitat, de veritat. La ràbia i la pietat s’hi barregen. Plens de valor, lluny de covardies, volen sacsejar ànimes adormides.

Quatre (caracterització física)


Alta, esvelta, amb una cabellera fosca que li arriba a les espatlles, nasset arromangat, de llavis molsuts i grans ulls ametllats de mirada franca, transparent, que contrasta amb la morenor de la seva pell, la primera vegada que la vegeu, segurament us fareu la mateixa pregunta que ens vam fer nosaltres en conèixer-la: d’on és?

Pels seus trets físics podria ser de molts indrets diferents: catalana, magribina, grega, gitana, italiana, turca, andalusa... Sembla que hagi agafat una mica de cada un dels pobles i cultures que s’han aplegat al voltant de la Mediterrània durant segles. Però, si us la torneu a mirar, veureu que també podria ser de procedència asiàtica, africana, americana o d’Oceania.

Sembla que aquesta Ona nostra hagi solcat aigües molts diferents, de tots els mars i oceans coneguts.


Cinc (hobbies)


Ah! Si mai aneu per Barcelona és possible que us la trobeu a la sortida d’algun cinema, llegint un llibre de misteri en el banc de qualsevol parc, en les botigues de còmics que estan més al dia o ballant com una esperitada en algun concert de música alternativa.