Arquitectura barroca

Glossari

Arquitectura barroca

És l’art del segle XVII. Abans era un terme pejoratiu que el neoclassicisme atribuien a les obres del segle anterior, que considera, desmesurades, reacrregades, confuses, mancades d’equilibri i d’ordre.

Els edificis més destacats són els temples, els palaus i les vil·les.

L’església de Gesù es pren com a punt de partida de l’arquietectura barroca. La seva grandiosa nau logitudinal és creuada per un braç que no sobresurt i una inmensa cúpula permet que l’edifici destaqui més.

Els palaus eren presos com a simbols de les monarquies absolutes i triomfants. La vil·la és la primera manifestació del desig de la noblesa i de l’alta burgesia urbanes de fugir de la ciutat. Volen viure al camp com a gent refinada, no com a pagesos o terratinents.

EL TEMPLE BARROC

La planta que predomina en el barroc són les centrals, cada cop més complexes; plantes circulars, el·líptiques, octogonals o de creu grega.

Suports: Es fonen l’aspecte decoratiu, constructiu i simbòlic. Les columnes passen a ser decoratives, com la salomònica, són el simbol de solidesa i elevació de l’Esglèsia catòlica.

Cobertes: l’element més distintiu com a coberta, és la cúpula que cobreix i il·lumina el temple, també té el seu vessant simbòlic important: s’aixeca fins al cel.

Façanes: importantíssimes, estn fetes de manera que s’integren en el conjunt urbà. La façana no té cap relació amb l’interior del temple. L’entrada està situada al centre de la façana i és monumental. Són, molts cops, corbes.

A Itàlia destaquen Gian Lorenzo Bernini que té com a obres el baldaquí que cobreix l’altar major de Sant Pere del Vaticà, l’Esglèsia de Sant Andrea al Quirinale i la gran columnata de la plaça de Sant Pere del Vaticà.

El deixeble de Bernini, Francesco Castello, conegut com a Borromini, va construir Santa Agnès, San Carlo alle Quattro Fontane i Sant Ivo alla Sapienza.

EL PALAU BARROC

A França, l’arquitectura dóna els seus millors fruits en l’arquitectura civil, especialment la platina. Són característiques del gust francès: el manteniment a les façanes, la concepció i les línies clàssiques i la construcció d’interiors sumptuosos, plens de miralls, sostres decorats, etc.

El Palau de Versalles és la mostra més destacada de l’arquitectura barroca francesa. Mansart va concebre’n la planta i els alçats. Al Palau domina l’horitzontalitat. Està dividit en tres plantes i cossos. El ritme de la façana de Versalles el marca la repetició de cossos, trenca la monotonia d’aquest immens pany de 600 metres.

L’ARQUITECTURA BARROCA PENINSULAR

Destaca per la seva originalitat en molts aspectes. Malgrat no canviar les formes constructives, la decoració és més profusa que en qualsevol altre lloc. Es fa difícil posar una data a l’inici del barroc a Espanya. El monestir del Escorial, es pot definir com a renaixentista, però també com a barroc, per tot alló que presenta de desmesurat. El pla general de l’edifici correspón a Juan Bautista de Toledo i Juan Herrera va ser l’arquitecte que l’acabà. El primer arquitecte barroc és Juan Gómez de la Mora que construí el Convento de la Encanación. Francisco Bautista construeix San Isidro del Real, ja del tot barroc.

José Benito i Xoriguera és tant original i popular que, fins i tot, sovint es parla d’arquitectura xoriguesca. D’aquesta tendència aparegueren mostres com l’intervenció de Fernando Casa Novoa a la Catedral de Santiago de Compostela, Narciso Tomé autor de la façana de la Universitat de Valladolid, entre altres.

ROCOCÓ

El final del segle XVII i tot el segle XVIII estan dominats per dos estils successius: el rococó i el neoclassicisme.

Rococó és un terme pejoratiu, que els defensors de la cultura clàssica donaren als arts del periode anterior. Rococó deriva de "rocaille", rocalla, combinació de petxines i pedretes.

El Rococó fou un estil cortesà, galant, de l’aristocràcia i de l’alta burgesia urbana, propi de gent refinada, culta, ociosa.

Es preocupava, sobretot pels espais interiors i la decoració. La decoració és desbordant, colorista i excessiva. Es basa en estucs, frescos, miralls i tapissos. S’introdueixen formes i objectes orientals que aporten més luxe als espais que decoren.

A Alemanya triomfa el rococó, el seu máxim representant és Johan Balthasar Neumann.

Els Borbons porten a la Península l’estil dominant de la cort francesa, però com que el segle XVIII és un segle de decadència a Espanya, el rococó no hi tindrà manifestacions destacades.

Glossari

• BALUSTRADA Barana formada per columnetes o petites pilastres perfilades que sostenen un passamans
  

• CARTELA Decoració que emmarca una zòna central, que estava destinada a contenir una inscripció o escut, però que després acollí motius esculpits i pintats. És un element decoratiu típic del Barroc.

• COMPOST Ordre de columna utilitzat al Barroc on el capitell és una barreja del jònic i del corintí.

• ESCORÇ Representació d'una figura col·locada, respecte del observador, en un pla oblic, de tal manera que algunes parts, hi apareixen properes i altres allunyades.

• ESTUC Material per a l'ornamentació o modelació, molt lent en solidificar-se i molt mal·leable, utilitzat sobretot per la decoració d'interiors, pot estar acolorit.

• GROTESC Motiu decoratiu, basat en el trenat de figures vegetals i animals de tipus fantàstic.

• SALOMÒNICA Columna helicoïdal, o entorxada, que té el fust recargolat en hèlice.

Tornar a l'orígen de la pàgina