182
El Gòtic
| HISTÒRIA DEL RAVAL |
ORIGENS - XVIII |
SEGLE XIX |
|
SEGLE XX |
| ESTILS ARTÍSTICS |
|
ROMÀNIC |
|
GÒTIC |
|
BARROC |
|
NEOCLÀSSIC |
|
MODERNISME |
| FINS EL SEGLE XVIII |
|
ST. PAU DEL
CAMP |
|
LES MURALLES |
|
LES DRASSANES |
|
HOSPITAL STA.
CREU |
|
SANT LLÀTZER |
|
CONVENT DELS
ÀNGELS |
|
ESGLÈSIA
DE BETLEM |
|
CASA CONVALESCÈNCIA |
|
CASES DEL XVIII |
Les manifestacions d’art gòtic als Països Catalans (segles XIII-XV) van adoptar una originalitat ben precisa.
Aquest estil concidí amb el moment més esplendorós de la creació i activitat artística. A l’arquitectura va haver-hi dos ordres, del Cister i dels Medicants, que van establir una nova distribució d’espai, tècnica constructiva i nous elements arquitectònics. A partir del segle XIV les grans catedrals catalanes varen fixar una fórmula estructural i de la simplicitat decorativa.
El lligam amb l’arquitectura i el caràcter auster d’aquesta van fer que l’escultura no passés a formar part de la part exterior dels temples i obtingué un lloc en obres funeràries, retaules i en imatges que encomanà la reialesa i la burgesia de mercaders i de negociants. La pintura no va obtenir tanta originalitat i seguí les tendències europees.
És l’art característic de l’Occident cristià i és l’art que succeeix al romànic. Neix al segle XII, comença coexistint amb l’estil dominant, el romànic. Al segle XIII i primeres decades del segle XVI es dóna la seva màxima esplendor. Es considera com a primer edifici gòtic l’abadia de Saint-Denis a França.
La característica més destacada d’aquest moviment és la verticalitat i la lleugeresa, i els seus elements distintius són l’arc apuntat i la volta de creueria.
El temple gòtic
L’edifici gòtic religiós per exel·lència és la catedral. Formada per una planta basilical amb creuer, capçalera o testera, on se situa el presbiteri envoltat d’una girola o deambulatori al qual s’obren capelles radials.
Suports: Els murs han de sostenir grans pesos perquè la coberta és més lleugera i descansa per trams en pilars cilíndrics, amb columnetes adossades o sense, i amb motllures que acabaran substituint els capitells.
A l’exterior dels murs els contraforts, arcbotants i pinacles contraresten la pressió de les voltes. A l’interior es superposen diversos nivells. De baix a dalt, aquests nivells són: nivell d’arcades i suports, galeria o tribuna, trifori i finestrals amb vidrieres elegants. L’interior de la catedral és banyat de llum multicolor, lleuger com un calat.
Cobertes: Voltes de creueria amb esquelet de nervis que es creuen a la clau de volta. Cada tram té la seva coberta, delimitada pels arcs faixons i els formers. Les superfícies entre els nervis i els arcs que tanquen la volta s’anomenen plementeries. Les voltes de creueria simple tenen quatre plementeries, però segons el nombre de nervis creix també el de plementeries. Els arcs, al principi apuntats, es van diversificant: conopial, carpanell, etc.
Torres: les de la façana són coronades, sovint, amb agulles altíssimes, també es construeixen torres als extrems i damunt el creuer.
Façanes: la façana principal és la dels peus del temple. La portada s’adorna amb abundants escultures i es completa amb llargues finestres, rossases i galeries, tots aquests elements són a diferents nivells.
Algunes de les catedrals gòtiques són la de Notre-Dame, -França-, Santa Maria de Fiori, -Itàlia-, la de Burgos, la de Barcelona, -Espanya-, Wells, -Anglaterra- i la d’Estrasburg, de Lübeck, de Colònia i de Praga.
Els monestirs
Els ordres religiosos de l’època com el del Císter o els Medicants, practicaven l’austeritat, però amb el temps, els edificis es van anar enriquint tant per l’aspecte econòmic com en el decoratiu. Els seus components i estructura són, en general, els dels monestirs romànics. Són importantíssims els de Poblet (Conca de Barberà), Santes Creus (Alt Camp) i el de Santa Maria de Pedralbes (Barcelona). A Portugal destaca el de Batalha.
L'arquitectura civil
L’arquitectura civil és molt variada i rica. El palau, on vivien els senyors, és un edifici molt representatiu del gòtic civil. Els castells van anar perdent importància defensiva i estratègica. Proliferen els edificis que són la seu del poder polític municipal, també es construeixen molts edificis comercials (drassanes, llotges, etc.) i hospitals. Bona part de les ciutats eren emmurallades.
- ABSIS
Part de l'esglesia situada a l'encapçalament. Normalment de forma semicircular i cobert amb volta de quart d'esfera.
- AGULLA
Estrucutura arquitectònica en forma de piràmide molt apuntada, utilitzada com a coronament i decoració de torres, campanars i parts superiors de les catedrals.
- ARC BOTERELL
Estructura de mig arc, situada a la part exterior d'un edifici per a neutralitzar la pressió de les voltes, descarregant-lo sobre els contraforts.
- ARC
Característica
estructura de forma corba, obtingut amb carreus de pedra o maó.
Al gòtic el més habitual era l'arc apuntat. En aquella
època també hi havia el conopial, el creuer i el toral.
- ARQUIVOLTA
Conjunt de motllures que ornamenten el ront d'un arc o porta.
- CAPITELL
Part superior esculpida d'una columna o pilar destinada a sustentar un arquitrau o rebre l'arrancada d'un arc. Al romànic és més ampla i amb una rica decoració.
- CIMBORI
Estrucutura de forma poligonal que tanca i emmascara cap a l'exterior la cúpula central d'una esglèsia. El seu pes contribueix a contrarestar la pressió cap a l'exterior de la cúpula.
- CLAUSTRE
Típic element de l'arquitectura religiosa constituït per un corredor cobert, generalment quadrangular, a redós d'un espai obert. Sol comunicar l'esglèsia amb els altres elements del conjunt.
- CLAU
Dovella central d'un arc; peça central d'una volta.
- CONTRAFORT
Engruiximent d'una paret que s'utilitza per equilibrar la pressió cap a l'exterior d'un arc o d'una volta.
- COR
Espai d’una esglèsia que circumda l’alta major i que es troba separat de la nau per graons.
- CREUER
Nau transeverssal que, travessant les altres dóna forma de creu al temple.
- CREUERIA
Conjunt de nervis on es creuen les voltes.
- CRIPTA
Capella situada sota l’altar major, normalment es feia servir per les restes d’algún sant.
- DÍPTIC
Obra de pintura o escultura constituïda per dues taules o cossos d’igual forma i tamany que normalment es pot plegar. Si es troben tres taules es parla de tríptic.
- ENCAVALLADA
Estructura de fusta triangular adient per a superar grans llums o suportar fortes càrregues, i formada per dues peces inclinades, que es recolzen en una biga central i unides entre si per un tirant horitzontal, reforçada sovint per corretges transversals.
- NAU
Espai interior d’una esglèsia entre dues files de columnes o pilars. Majoritàriament es tracta d’una nau central o major i dues de laterals o menors.
- NERVI
Element arquitectònic en forma de cordó que rep la càrrega d’una part de l’estructura.
- OGIVAL
Arc format per dos segments de corba iguals que formen angle en la clau.
- PILAR
Element de suport sovint més gros que la columna cilíndrica. Al gòtic és freqüent el fasciculat, l’envoltat d’un feix de motllures cilíndriques en formes de tiges.
- PINACLE
Fina agulla de forma cònica o piramidal col·locada a dalt d’un contrafort; a part de tenir funció estètica també ajuda al contrafort a sostenir l’empenta dels arcs botarells.
- RETAULE
Obra de pintura o d’escultura de tema sacre col·locada sobre l’altar.
- ROSASSA
Finestral circular obert a la façana de l’esglèsia amb els vidres de color i amb representacions religioses.
- VOLTA
Coberta amb un arc d’espai. Al gòtic hi ha la creueria ogival, la curvatura de la qual està determinada per ogives, sostinguda per nervis.
Tornar a l'orígen
de la pàgina
