Es desenvolupa a mitjans segle XVIII fins a començament del segle XIX. És un estil molt relacionat amb la filosofía de les Llums i amb l’arqueologia que dona un nou impuls al coneixement de la cultura clàssica. La burgesia il·lustrada mira cap a Roma, per seguir un model pel que fa a virtuts cíviques, heroïques, republicanes, etc.

L’arquitectura rebutja l’ornamentació rococó, inspirada en els arts grec, etrusc, romà i fins i tot egipci. Es construeixen més edificis públics amb finalitat civil: biblioteques, mercats, museus, pòrtics, etc.

NEOCLASSICISME A ESPANYA

S’adopta el classicisme, encara que amb alguns edificis del tot rococós. L’arquitecte italià Filippo Juvara va projectar el Palau Reial de Madrid, el de la Granja de San Ildefonso i el d’Aranjuez, que van ser executats per deixebles seus. Dos bons arquitectes neoclàssics són Ventura Rodríguez i Juan de Villanueva (Museu del Prado)

Tornar a l'orígen de la pàgina