181
El Romànic
| HISTÒRIA DEL RAVAL |
ORIGENS - XVIII |
SEGLE XIX |
|
SEGLE XX |
| ESTILS ARTÍSTICS |
|
ROMÀNIC |
|
GÒTIC |
|
BARROC |
|
NEOCLÀSSIC |
|
MODERNISME |
| FINS EL SEGLE XVIII |
|
ST. PAU DEL
CAMP |
|
LES MURALLES |
|
LES DRASSANES |
|
HOSPITAL STA.
CREU |
|
SANT LLÀTZER |
|
CONVENT DELS
ÀNGELS |
|
ESGLÉSIA
DE BETLEM |
|
CASA CONVALESCÈNCIA |
|
CASES DEL XVIII |
El romànic és l'expressió plàstica de l'economia i cultura d'Occident que seguí a l'any 1000. És l'art feudal, cristià i rural. El trobem en les petites ciutats; però, sobretot, al camp: en els monestirs, en les viles o en els castells.
Es l'art característic de l'Occident cristià entre el començament del segle XI i el començament del segle XIII.
Els trets més destacats de l'arquitectura romànica són la solidesa i la monumentalitat, i els elements més característics són l'arc de mig punt i el seu desenvolupament, la volta de canó.
- El temple romànic
Planta: basilical, amb creuer que pot sobresortir o no, d'una, tres o cinc naus, acabades a la capçalera en absis i als peus de manera rectilínia i, de vegades, precedides de pòrtics. Amb el pas del temps, a les esglésies de pelegrinatge (del Camí de Santiago, per exemple) es van perllongar les naus longitudinals amb un deambulatori o girola que recorre l'absis principal i que és on s'obren capelles. També existeixen esglésies de planta central.
Suports: és freqüent l'existència de criptes sota l'absis central, sostingudes per fortes columnes o pilars i cobertes amb voltes d'aresta.
El pes de les cobertes obliga a aixecar murs gruixuts, amb escasses obertures (finestres atrompetades). Tot reforçant els murs, ben sovint hi ha la presència de contraforts exteriors, que actuen també com a elements decoratius en alternar amb les finestres cobertes amb arcs de mig punt. A l'exterior dels murs, a la part superior i sota el ràfec, se situen les petites arcuacions i bandes llombardes que, de vegades, es perllonguen fins a terra.
Els suports exempts són pilars de secció quadrada o rectangular als quals s'adossen pilastres i semicolumnes. El conjunt que en resulta és molt sòlid.
.Cobertes: les cobertes primitives de fusta són substituïdes progressivament per voltes de pedra (canó reforçat amb arcs faixons que descarreguen, sobre punts concrets enfortits a la part exterior, l'enorme pes de la coberta). En el segle XII s'utilitzen voltes de canó apuntades. De vegades, també es construeixen cúpules.
Torres: se solen construir a les parts laterals de la façana, sobre el centre del creuer, als seus extrems i en altres ubicacions. Sobretot són de planta quadrada. Per contrast amb la resta de l'edifici, les torres solen ser lleugeres, calades per finestres sovint geminades.
Façanes: la façana més important és la que obre l'accés al temple i és on es troba la portada. Està decorada tant amb escultures com amb elements constructius.
- El monestir
El monestir o abadia és la unitat econòmica i religiosa, i alhora la seu del poder temporal perquè controla, en la persona de l'abat o l'abadessa, les terres, llogarets, béns i persones que li pertanyen. També inclou la sala capitular, el refectori, els dormitoris, les biblioteques, els trulls, els magatzems, les quadres, etc.
L'element més destacat és el claustre (el temple del monestir, que és el nucli central de les activitats religioses; s'assembla al que s'ha descrit abans). La planta del claustre sol ser quadrada, amb la part central descoberta i els quatre laterals coberts i oberts a la zona central mitjançant arcuacions.
- ABADIA:
Monestir dirigit per un abat. A més de l'església, tenia la sala capitular (una gran sala per a les reunions dels monjos), un o més claustres, i un acabament absidal de l'església molt més ampli de l'habitual.
- ABSIS:
Part de l'església situada a la capçalera. Generalment de forma semicircular i cobert amb volta de quart d'esfera.
- ARC:
Característica estructura arquitectònica de forma corba, obtingut amb carreus (dovella) de pedra o maó. Al romànic es tracta de l'arc de mig punt, semicircular.
- ARQUIVOLTA:
Conjunt de motllures que ornamenten el front d'un arc o porta.
- CAPITELL:
Part superior esculpida de la columna o pilar destinada a sustentar un arquitrau o a rebre l'arrancada d'un arc. Al romànic sol ser de forma ampla i acampanada, amb rica decoració.
- CIMBORI:
Estructura arquitectònica de forma poligonal que tanca i emmascara cap a l'exterior la cúpula central d'una església. El seu pes contribueix a contrarestar l'empenta cap a l'exterior de la cúpula.
- CLAUSTRE:
Típic element de l'arquitectura monàstica romànica constituït per un corredor cobert, generalment quadrangular, a redós d'un espai obert. Sol comunicar l'església amb els altres elements del conjunt (sala capitular, refectori, cel.les...)
- CONTRAFORT:
Engruiximent d'un mur adreçat a equilibrar l'empenta cap a l'exterior d'un arc o d'una volta.
- CREUER:
Nau transversal de l'església que, creuant les altres, dóna al conjunt la típica forma de creu.
- CRIPTA:
Capella sota l'alta major, generalment destinada a acollir les restes d'un sant.
- ENCAVALLADA:
Estructura de fusta triangular adient per a superar grans llums o suportar fortes càrregues, i formada per dues peces inclinades, que es recolzen en una biga central (filera) i unides entre si per un tirant horitzontal, reforçada sovint per corretges transversals.
- NERVI:
Element arquitectònic -sobretot a les voltes- en forma de cordó que rep o absorbeix la càrrega d'una part de l'estructura.
- PILAR:
Element de suport sovint més gros que la columna cilíndrica. El pilar cruciforme és el que du una columna adossada a cada costat.
- VOLTA:
Coberta amb arc d'un espai. Al romànic hi ha la de canó. La volta de canó es construeix amb sèries d'arcs de mig punt; aquest dibuix permet deduir-ne el caràcter massís i pesant, que fa necessari posar-hi arcs de reforç, murs gruixuts i contraforts.
Tornar a l'orígen
de la pàgina
