text de suport
Perfil de la Barcelona gòtica

Xavier Hernández i Joan Santacana
Revista 'BMM' núm 49

"Els primers comtes reis de la Corona d'Aragó havien fet de Barcelona la seva capital fàctica, però també van saber aprofitar la potència de les iniciatives que el mateix creixement de la ciutat havia generat. Això ho van fer de la millor manera, estimulant l'empenta ciutadana sense posar frens ni al comerç ni a una manufactura en creixement. Una Barcelona forta i rica era una garantia de poder per a una corona que donava coherència a uns estats feudals sempre amb tendències centrífugues. La simbiosi entre la Corona i la ciutat va ser profitosa per a les dues parts. Barcelona, ciutat reial, va poder gaudir de privilegis i del suport de la Corona en totes les seves iniciatives, alhora que la Corona veia legitimat el seu poder per la força, cada cop més potent, d'una ciutat fidel. L'escut de Barcelona amb les creus de la ciutat i els pals del comte de Barcelona va reflectir la condició reial de la ciutat.

La Corona, a més, garantia la confluència de recursos i esforços del conjunt del territori cap a Barcelona. La ciutat esdevenia el veritable motor de la Corona d'Aragó, sobretot pel que fa a la seva projecció i política internacional, i veia avalat el seu paper estructurant del territori.

Les iniciatives del rei Pere el Catòlic i la fi desastrosa de la política occitana a Muret el 1212 marquen el final del període plenament feudal. A partir d'aquest moment la majoria d'iniciatives, o si més no les més ambicioses per part de la Corona, aniran destinades a satisfer les necessitats i les aspiracions de la ciutat comtal. Amb el rei Jaume I la Corona d'Aragó es posa al servei de la ciutat. Barcelona ha d'afrontar la pugna del comerç mediterrani en una situació certament desavantatjosa pel que fa a la posició estratègica.

Barcelona va prendre volada vertiginosament durant els segles XIII i XIV; la ciutat va créixer desmesuradament i el seu nombre d'habitants va arribar potser fins als 40.000 o més, a banda dels transeünts. Barcelona creixia cap endins i assolia nivells de funcionament de gran complexitat i cap enfora fent valer la seva influència institucional i fent pesar la força de la iniciativa privada dels seus ciutadans. Durant el segle XIII la ciutat triomfava plenament com a gran centre administratiu, social i econòmic.
Barcelona com a institució feia valer el seu pes directe sobre un entorn cada cop més ampli; tot el pla de Barcelona va esdevenir zona de jurisdicció barcelonina, però la seva influència anava més enllà. Nombroses viles catalanes desitjoses de lliurar-se de la tutela feudal buscaven situar-se sota la jurisdicció barcelonina encara que la distància geogràfica fos gran. L'apadrinament de la vila per la ciutat s'efectuava mitjançant el carreratge. En altres ocasions Barcelona comprava o adquiria directament territoris o viles d'interès estratègic des del punt de vista del proveïment o l'expansió comercial.

Dins el perímetre de les muralles podia trobar-se tot un univers social bigarrat i divers de població fixa i flotant. L'aristocràcia ciutadana estava constituïda per unes quantes famílies, els ciutadans honrats. Aquesta oligarquia urbana constituïa la mà major i va formar el gros del patriciat urbà agrupat en una mena de partit: la Biga.

La mà mitjana estava composta pels mercaders i els denominats artistes. Aquests darrers, contra el que pugui semblar el seu nom, eren persones vinculades a oficis molt relacionats amb el mercadeig, com ara especiers, drapers i apotecaris, o bé gent dedicada a activitats més professionals: metges, cirurgians, notaris. Els mercaders eren el nervi de la ciutat, el grup social amb més iniciativa, dedicats als negocis, al comerç a gran escala, a la banca, etc.

La mà menor estava constituïda pels artesans o menestrals, dedicats a la producció manufacturera i a la venda de la seva producció. Les confraries o gremis que regulaven l'organització de les seves activitats eren un element fonamental del món urbà. Eren el grup més nombrós. Els menestrals, bé que apartats de les conselleries, ja disposaven de certa representació en el Consell Municipal en temps de Jaume I. A principis del segle XV la nombrosa menestralia va fer front comú amb els mercaders i així la mà mitjana i la mà menor van formar el partit popular: la Busca. Aquesta formació va pugnar contra la Biga a fi d'assolir el control del govern de la ciutat.

La població de Barcelona es completava amb tota una sèrie de grups marginals i esclaus de procedència oriental i africana. Els jueus constituïen un altre col.lectiu important. Ocupaven la zona dels Calls major i menor, intramurs de la ciutat romana; disposaven de diverses sinagogues, i van esdevenir una comunitat florent dedicada a les transaccions monetàries i al finançament amb interès, o amb oficis molt especialitzats. Barcelona va disposar també durant la baixa edat mitjana d'una nombrosa població religiosa. A partir del segle XIII, una munió de convents diversos ocupava bona part de Barcelona, sobretot extramurs de la ciutat romana."

Tornar a l'orígen de la pàgina