text de suport (2)
Una passejada
pels segles XIV i XV

Teresa Vinyoles i Vidal
Revista 'BMM' núm 49

"
De bon matí…

De bon matí s'obren els portals de la muralla i entren els camperols i les camperoles de la rodalia amb cabassos i cistelles plenes de queviures per portar-los al mercat; les mestresses de casa, o les serventes o esclaves de les llars benestants, obren les portes de les cases que queden tancades només de nit, i ja ben d'hora es poden veure grups de veïnes que surten a filar al pedrís que hi ha vora el portal, on intercanvien notícies i coneixements i se socialitzen els infants. La ciutat a punta de dia s'ha posat en marxa.

L'ambient agrari

La ciutat és artesanal, marinera i mercantil, però com totes les ciutats d'aquell temps una mica camperola. No és fins després del 1300 que es prohibeix que vagin pels carrers els porcs que crien els barcelonins per al seu consum, i que molt probablement mengen les escombraries que es llencen a la via pública. També es bat el gra a qualsevol indret; les improvisades eres urbanes no es limiten fins l'any 1335, però encara a les darreries del segle XV es bat el gra a les eres del carrer dels Tallers.

Dins la ciutat hi viuen alguns hortolans i llauradors, especialment al Raval; la major part de ciutadans conreen horts a les eixides de les cases, a les hortes de Sant Pau o bé fora de la muralla a l'hort i el vinyet de la ciutat. A les darreries del segle XV es continua trepitjant el raïm a les entrades i alguns crien pollastres i gallines a patis i golfes.

Les parròquies del territori estan habitades per pagesos, molts dels quals viuen sota el domini d'algun senyor eclesiàstic o laic; alguns burgesos inverteixen en terres, viuen part de l'any a les seves torres escampades pel pla, administren la seva producció i viuen essencialment de les rendes agràries.

L'ambient urbà

Al llarg dels darrers segles medievals hi ha un canvi de formes de vida i de mentalitats: la ciutat esdevé cada cop més urbana. Hi ha com a prioritat la defensa, com es veu amb la construcció de les muralles, però també es té cura de l'aspecte de la ciutat. Ben curiosa és l'ordinació de l'any 1302 que mana treure les pintades de les parets, gràcies a la qual comprovem que alguns barcelonins saben escriure, que alguns s'atreveixen a pintar a les parets i que els consellers no tenen el mateix sentit de l'estètica que els improvisats pintors ni comparteixen els lemes que escriuen.

L'ambient mariner

Un tret essencial de Barcelona és el seu caràcter mariner. Eiximenis, coneixedor de diverses ciutats europees del seu temps i enamorat de la vida urbana, assenyala que la ciutat ideal ha d'estar vora del mar. El mar segons ell dóna riquesa, alegria, saviesa, prudència, coneixements i diversitat a les ciutats de la costa. La documentació dels darrers segles medievals ens mostra que bona part de l'activitat dels barcelonins es vincula al comerç i a tot allò relacionat amb la professió de marí.

La Barcelona gòtica està oberta al mar; la façana marítima és un espai dinàmic. Durant el segle XIV aquesta vitalitat es concreta en grans construccions i reformes urbanístiques: l'obra de la Llotja Nova dels mercaders acabada el 1392, el Pallol o Porxo dels Blats, la nova Pescateria, la nova Drassana, el carrer dels Canvis, les voltes de la Fusteria i dels Encants, la plaça del Vi, el creixement del barri mariner de la Ribera, la construcció de la nova església de Santa Maria, veritable catedral del mar.

L'ambient de treball

Els carrers són estrets i estan empetitits per pedrissos, taules i taulells que embarassen el pas dels vianants. L'ambient general és d'una gran activitat. Arreu es veu el tragí de pedres que vénen de Montjuïc; la febre constructora no s'atura durant els darrers segles medievals: edificis religiosos i civils es basteixen segons el nou estil gòtic donant un aspecte elegant i sobri a la ciutat.

Molts menestrals treuen bona part de l'any la feina al carrer, on confeccionen els objectes que ells mateixos, o llurs mullers o fills, venen, mostrant-los sovint a la via pública en taulells i penjadors que protegeixen de la pluja o del sol amb veles. Això dificulta el pas de persones, carros i cavalls pels carrers. Les autoritats limiten, d'una banda, les zones per les quals poden passar bèsties de bast; és a dir, que ja tenim al segle XIV carrers només per a vianants. D'altra banda, es mira de controlar la instal.lació de taulells fora dels portals de les cases d'artesans i botiguers, si bé sovint no s'aconsegueix. Especialment els fusters i boters dificulten molt el pas a l'indret del pou de l'Estany, on les veïnes van a cercar aigua, i de la plaça on es ven el carbó; els matalassers i flassaders embarassen la plaça del Born. Alguns menestrals fan veure de lluny els símbols dels seus oficis; les tavernes, els hostals i altres cases on es ven vi llueixen, almenys des del segle XIV per ordre dels consellers, un ram sobre el portal.

Els mercats s'estenen pels carrers en parades improvisades. Cada cosa es ven al seu lloc: la plaça del blat, del mill, de les cols, de les cireres, de l'oli, del vi, de la palla… assenyalen els mercats que els dies feiners al matí s'omplen de gent, de crits, de colors i d'olors. Al migdia es desmunten les parades del mercat i queda només la brutícia a terra que les veïnes, de mala gana, han de netejar.

Tornar a l'orígen de la pàgina