BIBLIOTECA DE CATALUNYA

Biblioteca pública, constituïda el 1981 com a Biblioteca Nacional de Catalunya, és a dir, com a centre bibliogràfic oficial de Catalunya. Acull el dipòsit legal de tota la producció impresa, sonora i visual catalana, a més de la producció en català o que fa referència als Països Catalans de fora de Catalunya. És estructurada en quatre unitats: unitat bibliogràfica, que comprèn les col·leccions de manuscrits, llibres antics i moderns, música impresa i arxius; hemeroteca, formada per les col·leccions de publicacions periòdiques; unitat gràfica, que inclou el fons de gravats, el fons cartogràfic i el material menor; i fonoteca o col·lecció d'enregistraments visuals i sonors. Comprèn així mateix una sèrie de serveis i d'àrees que donen suport a tota l'organització. Té el seu origen en la Biblioteca de l'Institut d'Estudis Catalans (1907), amb el propòsit de constituir un dipòsit de texts de la llengua i de la cultura catalanes. Fou oberta al públic el 28 de maig de 1914. Els dos darrers anys de la Dictadura de Primo de Rivera i en 1939-73 portà el nom de Biblioteca Central o Biblioteca Central de Catalunya. Instal·lada a l'antic edifici de l'Hospital de la Santa Creu, té habilitades per al públic les tres naus gòtiques del primer pis. Posseeix (1997) més d'un milió de volums, més de 3 000 manuscrits, 640 incunables, i riques seccions especials: de música (amb més de 12 000 partitures), cervantina (una de les més completes del món), impresos dels ss XVI-XVIII, sèries documentals, gravats, goigs i altres texts de literatura popular, mapes i revistes.

Hiperenciclopèdia (www.grec.net)

Un element característic: arcs diafragma apuntats suport d'un ambigat policromat de fusta

ESCOLA MASSANA

Nom amb què és coneguda l'Escola Municipal d'Art i Disseny de Barcelona, abans denominada Conservatori Municipal d'Arts Sumptuàries i Oficis Artístics Massana. Fou fundada sobre el llegat d'Agustí Massana i Pujol (1855-1921) a la ciutat de Barcelona, el qual incloïa la seva rica biblioteca sobre temes d'iconografia i d'indumentària, la dotació d'un premi d'investigació sobre temes artístics i la creació d'una escola per al conreu de les arts i dels oficis en vies de desaparició. Amb el patronatge de l'ajuntament de la ciutat i sota la tutela pedagògica del Foment de les Arts Decoratives, el primer curs de l'Escola Massana fou impartit l'any 1929 a l'estatge d'aquella entitat, al carrer d'Avinyó. El primer director de l'Escola fou el pintor Jaume Busquets i Mollera i les tècniques que inicialment s'hi ensenyaren foren l'esmalt, el vidre, el retaule i el repussat de metall. Encarregats d'aquestes matèries eren, respectivament, Joan Muntasell, Bonaventura Sabaté i Xavier Corberó. L'any 1932 la seu de l'escola es traslladà a la casa de l'Ardiaca on encara roman la biblioteca Massana i tres anys més tard s'assentà ja a l'estatge actual, al pati de l'hospital de la Santa Creu.