| HISTÒRIA
DEL RAVAL |
ORIGENS - XVIII |
SEGLE XIX |
SEGLE XX |
| |
| ESTILS
ARTÍSTICS |
ROMÀNIC |
GÒTIC |
BARROC |
NEOCLÀSSIC |
MODERNISME |
| |
| FINS
EL SEGLE XVIII |
ST. PAU DEL
CAMP |
LES MURALLES |
LES DRASSANES |
HOSPITAL STA.
CREU |
SANT LLÀTZER |
CONVENT DELS
ÀNGELS |
ESGLÉSIA
DE BETLEM |
CASA CONVALESCÈNCIA |
CASES DEL XVIII |
SANT AGUSTÍ |
CASA DE LA MISERICÒRDIA |
| |
|
|
| Segle
XVI |
MOMENT
CONSTRUCCIÓ |
| Fou
concebut com a convent per a les Dominiques Terciàries. Actualment,
com a espais per activitats culturals. |
FINALITAT |
| Carrer
dels Àngels, 3-7/ Plaça dels Àngels / Peu de la Creu, 6-6 bis |
SITUACIÓ |
| Les
parts que es mantenien en peu de l'edifici van ser restaurades l'any
1984. |
ESTAT
ACTUAL |
| Ajuntament
de Barcelona |
PROPIETAT |
| Conserva
un dels pòrtics del renaixement més importants de la ciutat. |
INTERÈS |
| De
l'edifici original es conserven tres grans sales amb voltes, alguna
d'elles amb mènsules decorades. A l'interior de la capella del Peu
de la Creu hi ha un dels pòrtics del renaixement més importants de
la ciutat. Aquesta església, projectada pel mestre Bartomeu Roig,
és de traçat gòtic, d'una sola nau de cinc trams amb capelles laterals
entre contraforts, absis poligonal i una façana senzilla amb un portal
del renaixement. La resta del convent és de línies molt sòbries, sobretot
la façana extensa en la qual hi ha poques obertures i només està ornamentada
en una porta del segle XVI amb un escut i un relleu que representa
un 'Àngel de la Guarda. |
DESCRIPCIÓ |
| L'any
1485 fou concedit a una comunitat de monges procedents de Caldes de
Montbui la cura d'una petita capella dedicada a la Nostra Senyora
dels Àngels (d'existència documentada des de 1473) situada a extramurs
de la ciutat, en la zona que posteriorment va ocupar la Ciutadella.
A principis del segle XVI, aquestes monges van iniciar la construcció
d'un gran convent que van haver d'interrompre a mitjans de segle degut
a la inseguretat del lloc i pel fet que l'edifici podia suposar un
obstacle en les tasques de defensa de la ciutat. El Consell de la
Ciutat va decidir el trasllat a l'interior de la mateixa. Per això
va concedir a les monges una capella al carrer Peu de la Creu. Tocant
a aquest edifici es va col.locar la primera pedra del convent dels
Àngels l'any 1562. Durant el segle XIX les monges van ser exclaustrades
en dues ocasions: el 1814 durant quatre mesos i durant 10 anys a partir
de 1836. L'any 1868 l'església va començar a funcionar com a parròquia
de Sant Antoni Abat i Nostra senyora dels Àngels. L'any 1906 es van
vendre el convent i l'església l'any 1924. Durant molts anys va servir
de magatzem de ferros de l'alcalde franquista de la ciutat: en Miquel
Mateu. L'any 1984 els arquitectes Lluís Clotet, Carles Diaz i Ignacio
Paricio van elaborar el projecte de restauració i rehabilitació de
l'edifici. El convent i els seus voltants han estat objecte d'una
gran reforma emmarcada dins del projecte de remodelació urbanística
del barri proposat pel projecte "Del Liceu al Seminari". Desprès de
diverses propostes per tal d'ubicar-hi equipaments culturals de la
ciutat, s'ha optat perquè sigui la seu de la Federación de
las Artes Decorativas (FAD) |
HISTÒRIA |
|