Va ser la seu dels estudis de cirurgia a Barcelona, que van arribar a convertir-se en uns dels capdavanters d'Europa. Seu de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya.

Un dels primers edifics neoclàssics. Però el més interessant és el seu interior, el seu amfiteatre per a classes d'anatomia és un dels més ben conservats del món.

És el tercer gran edifici del conjunt que coneixem amb el nom de l'Hospital de la Santa Creu.

És un edifici de tall neoclàssic, amb una façana austera, només trencada per fornícules buides.

Ja hem ressenyat que el més interessant es troba a l'interior, amb el saló circular, Sala Gimbernat, antic amfiteatre anatòmic, amb la taula de marbre per fer-hi disseccions al centre. A la part baixa hi trobem cadires molt recarregades i a la part superior una gelosia amb barana forjada. Un bust de Pere Virgili presideix la sala.

Tot i que, com ja hem dit, la inauguració es produeix al segle XVIII, la Reial Acadèmia de Medicina té un caràcter contemporani molt marcat. La seva construcció es deu a la persistència del gran cirurgià Pere Virgili. Així, el 1843 es crearà la Facultat de Ciències Mèdiques i Santiago Ramón y Cajal serà catedràtic de la Facultat de Medicina (1887-1892).

Al llarg del segle XX, tant l'Hospital com la Facultat traslladaran la seva seu, tot i que el 1926 encara morirà a la Santa Creu Antoni Gaudí.