m
193



el segle XIX
La Rambla
 

LA RAMBLA

EL PALAU
DE LA
VIRREINA
   
HISTÒRIA DEL RAVAL
ORIGENS - XVIII
SEGLE XIX
SEGLE XX
 
ESTILS ARTÍSTICS
ROMÀNIC
GÒTIC
BARROC
NEOCLÀSSIC
MODERNISME
 
FINS EL SEGLE XVIII
CASA DE LA CARITAT
COL·LEGI DE CIRURGIA
LA RAMBLA
EL LICEU
EL PALAU GÜELL
EL RAVAL INDUSTRIAL
 


 

 

Comença el seu desenvolupament a partir del segle XVIII, tot i que no serà fins al XIX quan començarà a tenir la imatge que avui coneixem. Aquest és el motiu pel quam la hem inclosa en aquest itinerari.

MOMENT
CONSTRUCCIÓ
Al centre de la ciutat, separa en dos Ciutat Vella. El seu recorregut podríem dir que va des de Plaça Catalunya, on comença l'Eixample, fins al mar. SITUACIÓ

Espai on tothom queda bocabadat, no només pels edificis que hi ha al seu voltant sinó també per la barreja de gent d'origen divers que ens hi podem trobar, per la gran quantitat d'artistes de carrer, etc.

INTERÈS

Aquesta via pren cinc noms que la caracteritzen:

Rambla de Canaletes

És la part més alta de La Rambla. Tocant a la plaça de Catalunya, hi ha la font de Canaletes, ben coneguda, perquè diuen que qui veu de la seva aigua segur que torna a Barcelona. Entorn d'ella se celebren les multitudinàries celebracions quan guanya el Barça.

Rambla dels Estudis

També anomenada Rambla dels ocells, perquè s'hi instal·len les parades d’ocells. A l’altura de La Rambla dels Estudis trobem el teatre Poliorama i el Palau Moja i l'església de Betlem.

Rambla de les Flors

Anomenada així perquè durant el segle XIX era l’únic lloc de Barcelona on es venien flors.

Actualment les parades de les floristes encara perviuen amb la seva bellesa canviant, pròpia de totes les estacions de l’any.

A l’altura de la Rambla de les Flors trobem el Palau de la Virreina, Mercat de la Boqueria i la Casa Beethoven, una interessantíssima botiga de música.

Rambla de Caputxins

Deu el seu nom al convent de Caputxins. Durant el recorregut de la Rambla de caputxins, topem amb el terra de La Rambla decorat per Joan Miró, a la dreta hi ha El Liceu, a l´esquerra trobem la sempre animada Plaça Reial, que ocupa l'espai de l’antic convent de caputxins.

Rambla de Santa Mònica

S’anomena així per l´antic convent de Santa Mònica, que estava situat on ara hi ha el Centre d'Art Santa Mònica.

A la Rambla de Santa Mònica trobem: El teatre Principal, El Frontó Colón, i les Drassanes gòtiques.

Rambla de Mar

Al final d’una Rambla tan antiga i pintoresca i enriquida amb els signes de la seva història, hi ha La Rambla de mar nascuda fa poc. És una prolongació de La Rambla cap al mar, que ens porta cap a la pasarel·la marítima i cap al Maremagnum i el Port Olímpic.

DESCRIPCIÓ
Fins als començaments del segle XVIII, la Rambla fou un camí i un torrent vorejat per convents i muralles. L'any 1704 es començaren a aixecar cases a l'espai ocupat per les muralles (voltants de la Boqueria) i s'hi plantaren arbres. La part de les muralles tocant a les Drassanes fou enderrocada l'any 1775, i cap a finals del segle XVIII es va urbanitzar el carrer i la Rambla va quedar convertida en passeig. HISTÒRIA

 

 


Tornar a l'orígen de la pàgina

 
 

 

itinerari pel segle XX