L'actual font es troba baixant la Rambla a la dreta, poc abans d'arribar al carrer Tallers. Al passeig del mig, i a l'alçada de la font, es reuneixen els socis i afeccionats del Barça, formant tertúlies futbolístiques d'allò més animades.

Des del segle XIV les muralles tancaven aquesta part de la Rambla pel tram superior; al segle XVI el carrer va tenir com a fons l'edifici de l'Estudi General o Universitat, que ha donat l'actual nom a aquesta part de la Rambla. Felip V va suprimir la universitat barcelonina i va convertir l'edifici en una caserna. El 1843 va ser enderrocat per obrir a les muralles la Porta d'Isabel II.

L' alineació actual del tram de carrer conegut com rambla dels Estudis no es va fer fins que en els anys 1848 i 1856 van ser enderrocades totalment les antigues fortificacions que, a començament del segle XIX, encara es conservaven en el seu cantó esquerre.

Si comencem el nostre recorregut baixant per la banda dreta de la Rambla trobarem el Teatre Poliorama, instal.lat l'any 1912 als baixos de l'edifici de l'Acadèmia de les Ciències i Arts, d'estil progressista, construït el 1883. El teatre ha estat reformat per Bohigas, Martorell i Mackay. Pel costat més proper al carrer de la Portaferrissa es fa tradicionalment el mercat dels ocells que es situa a la banda on toca el sol; alguns escriptors han anomenat la rambla dels Estudis Rambla dels Ocells per aquesta raó i també per l'aglomeració de pardals que fan els seus nius en les branques dels arbres més propers a les gàbies que formen el mercat.

La rambla dels Caputxins, també coneguda com rambla del Centre, comença al pla de la Boqueria - espai comprès entre el carrer de l'Hospital, el teatre del Liceu i l'entrada al carrer de la Boqueria - i va fins a la plaça del Teatre. Aquest tram de la Rambla és la part que primer va ser passeig per a tots els qui, al matí, es reunien amb els amics, donant a aquest tram de carrer un aire popular. Les nits en què hi havia representació d'òpera, el passeig es transformava amb la presència de la burgesia catalana sortint del Liceu.

Trobem a terra una part del paviment decorat per Joan Miró. A la dreta, el teatre del Liceu, actualment en reconstrucció, i passat el carrer Unió apareix l'edifici de l'Hotel Orient que data del 1882. Els arquitectes Eduard Fontseré i Juli Mariscal van aprofitar l'antic col.legi de Sant Bonaventura, obra de Pere Serra (segle XVII).

Reiniciem el nostre recorregut baixant per la banda dreta de la rambla Santa Mònica i tenim en primer lloc el Teatre Principal. La seva particular història atrau la nostra atenció. L'any 1568, Felip II concedí a l'Hospital de la Santa Creu el privilegi de construir un teatre a Barcelona que pogués sostenir aquesta caritativa institució amb el producte de les seves recaptacions. El terrenys foren cedits per Joan Bosch i l'any 1603 es va aixecar un teatre de fusta al mateix lloc on hi ha l'actual. El teatre de fusta va ser més tard substituït per un d'obra que es va incendiar l'any 1787. Posteriorment va ser construït un nou edifici on, per primera vegada, es va representar al país òpera italiana. Antigament havia estat anomenat Corral de Comèdies i, més tard, Cases de l'Òpera. Posteriorment es va anomenar Teatre de la Santa Creu. L'any 1847 va ser objecte d'una important restauració i va rebre el nom de Teatre Principal amb què se'l coneix actualment. Va patir encara dos incendis: un l'any 1924 i, el darrer, l'any 1933. La forma de la façana és corbada i tripartita, i està adornada amb quatre bustos d'actors i actrius del passat.

Una mica més avall hi ha el carrer anomenat de l'Arc del Teatre, carrer típic del "barri xinès". Aquest carrer uneix el Paral.lel amb la Rambla. Seguim baixant i tenim l'antic convent dels Agustins Descalços (1626), ara convertit en el Centre d'Art Santa Mònica , sala d'art de la Generalitat que ha conservat el nom de l'antic convent -Santa Mònica- i que en l'actualitat acull interessants exposicions. Al costat hi ha l'església de Santa Mònica , que guarda en el seu interior un notable claustre barroc molt auster.

Arribats al final de la Rambla tenim les Drassanes, que són les més grans i completes de tipus medieval que hi ha a tot el món i que es conserven en perfecte estat després de l'acurada restauració feta per la Diputació de Barcelona. Les Drassanes són l'edifici gòtic civil més important de la ciutat. Construïdes al llarg dels segles XIII i XIV, han estat recuperades després de 1939 com a local públic i estan, en part, ocupades pel Museu Marítim, creat durant la Guerra Civil (1936-1939) i obert l'any 1941. L'edifici del Sector Naval de Catalunya ocupa una part dels terrenys de l'antiga Caserna de les Drassanes construïda el 1792, quan l'edifici fou cedit a l'arma d'artilleria, i enderrocada posteriorment en ser abandonat l'edifici.