L'edifici està en bon estat de conservació.
La Diputació de Barcelona l'ha restaurat en els últims anys.

És una de les obres més importants de Gaudí, es considera l'obra amb la qual aquest arquitecte va començar la seva etapa de plenitud.

L'any 1969 va ser declarat Monument Històric Artístic d'Interès Nacional. L'any 1984 va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

És l'obra mestra de la primera etapa de Gaudí. En aquesta obra va usar per primera vegada diversos elements que després van ser comuns al Modernisme Arquitectònic.

L'edifici s'articula a partir d'un gran espai central que s'eleva per tota l'alça i que està coronat per una cúpula parabòlica, aquesta és una de les primeres utilitzacions modernes d'aquesta forma constructiva. Al volant d'aquest cúpula Gaudí va contruir un teulat ple de xemeneies escultòriques elaborades amb trencadís, tècnica que va utilitzar posteriorment en altres espais.

En un dels salons hi ha una capella-oratori amb un orgue que servia tant per a les festes religioses com profanes.

L'edifici havia restat intacte des de la seva construcció fins que l'any 1989 es va iniciar una important obra de restauració que no va acabar fins l'any 1992.

Aquesta restauració va ser dirigida pels arquitectes: Antoni González Moreno-Navarro i Pablo Carbó. La restauració va respectar al màxim l'edifici original; en el cas del terrat s'havien perdut molts revestiments de les xemeneies i se'n van haver de dissenyar de noves. Aquestes van ser dissenyades pel ceramista Joan Gardy Artigas, l'escultor Joan Mora, els pintors Gustavo Carbó i Robert Llimós i els arquitectes Domigo Garcia-Pozuelo, Antoni González i Pablo Carbó.