En el moment de la industrialització de Catalunya, en ser el Raval el lloc de la ciutat amb més espais lliures (hortes, convents...) aviat proliferaren les manufactures d’indians, en un primer moment, i les fàbriques de vapor més tard. Al costat d’aquestes apareixien els habitatges dels obrers.

Alguns dels vapors més importants es van arrenglerar al llarg del carrer de la Riereta. Els incendis i els accidents que originaven els vapors i la manca de nous espais, feren que l’Ajuntament decidís limitar-ne la instal·lació.

Trobem edificis repartits al llarg de tot el barri, especialment als carrers Riereta, Reina Amàlia, ...

En aquest moment la situació dels edifics és molt dolenta i no tenim constància que hi hagi cap pla per a la salvació i restauració d'algunes de les fàbriques-vivendes existents en el barri.

De tots els vapors, tan sols queden en peu dues xemeneies (una al Raval Nord i una altra al Sud). De les dues, la millor conservada és la dels jardins del costat de Sant Pau del Camp.

La gran característica del Raval del segle XIX va ser la de la seva industrialització. Aquest són testimonis privilegiats de com es va portar a terme.

Una de les peculiaritats que presentava l’arquitectura industrial del Raval fou la presència de les anomenades casa-fàbrica: tot i que no han estat molt estudiats, en aquests edificis sembla que els patrons vivien en els primers pisos, més espaiosos, i que els obrers vivien en els pisos més alts o adossats al lloc de producció. Alguns historiadors apunten que possiblement l’existència de la casa-fàbrica fos una estratègia econòmica dels propietaris, que en èpoques de crisi o poca demanda de producció llogaven els espais com a vivenda, i en èpoques d’auge econòmic reiniciaven la producció i empraven com a mà d’obra els llogaters.