Volem mostrar algunes de les exposicions que han tingut lloc al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona des de la seva inauguració. Creiem que ens pot servir per veure qure es tracta d'un espai que no podem perden's ni reseguir la programació de les seves exposicions.

La majoria d ela informació s'ha tret de la web del CCCB

26 de febrer al 8 de maig de 1994

Un recorregut per la història de les ciutats des de l’aire. Tres visions de la ciutat: des del globus, des de l’avió i des del satèl.lit.

1994-1995

El CCCB ret un homenatge a les ciutats assetjades, bombardejades i destrossades durant la guerra dels Balcans.

21 de juny al 9 d’octubre de 1994

Coproducció amb el Centre Georges Pompidou que mostra l’evolució de la ciutat a través de la mirada de l’artista i l’arquitecte. Barcelona va tenir l’oportunitat de veure reunides gairebé mil peces originals dels artistes i arquitectes més rellevants de l’Europa contemporània: Grosz, Munch, Monet, Pissarro, Carrà, Boccioni, Picasso, Braque, Kandinsky, Le Corbusier, Gropius,

26 d’abril al 13 d’agost de 1995

L’exposició mostra la història de la creació d’imatges de la ciutat des del segle XVI fins als nostres dies. Prop de 1.000 imatges entre pintura, gravat, dibuix, fotografia, audiovisuals, etc., il·lustra la història de la formació d’estereotips visuals que, en determinats moments, esdevenen símbols de Barcelona.

2 d’octubre de 1995 al 7 de gener de 1996

Coincidint amb la celebració internacional del centenari del cinema, el CCCB presenta prop de 1.000 imatges, entre fotografies, fragments de pel·lícules, documents sonors i projeccions, que permeten reviure la història del cinema.

setembre de 1996 al gener de 1997

La Fundació Baruch Spinoza i el CCCB presenten una exposició d’idees que defensa el dret a la diversitat, no sols com a part del patrimoni de la gran ciutat, sinó com a necessitat vital de la dinàmica urbana. Qui ets tu?, Tu també ets diferent, El racisme cultural, Sense diferència no hi ha informació... són algunes de les qüestions que la mostra aborda a través d’un muntatge singular, pensat per provocar la reflexió del visitant.

4 de juny de 1996 al 31 d’agost de 1997

Crònica de la construcció de Barcelona, l’exposició vol explicar el llarg camí que la ciutat ha seguit des de la ciutat murallada medieval fins a la ciutat que acaba el segle desplegada cap al mar, cap als dos rius i cap a la muntanya, cap a la serra de Collserola.

1 de març al 24 de maig de 1998

Projecte que aborda el tema de la descripció de la comunitat del Raval des de la base del que aquesta imagina i pensa d'ella mateixa. El recorregut, des del Raval que es vol mostrar fins al Raval que es vol amagar, es nodreix dels encontres amb la gent del barri, el seguiment dels ritmes quotidians i els estudis ja realitzats sobre aquesta comunitat.

http://www.cccbxaman.org/Raval/

10 de febrer al 31 de maig de 1998

Ciutat i Cómic narra la intensa i constant relació entre la ciutat i el món de la historieta il·lustrada, d’una manera cronològica, que presenta els autors que amb més intensitat i qualitat han introduït el tema de la ciutat al còmic. S’hi analitzen els lligams entre la creació de ficció i la realitat de les ciutats de cada moment històric, comprovant com a partir d’un determinat moment el còmic pot anar per davant d'aquesta realitat.

31 de març al 13 de setembre de 1998

La ciutat sostenible planteja, el tema del desenvolupament sostenible per a les ciutats, i especialment per a les europees, i apunta la necessitat de trobar un model extensible a tot el planeta, que no entri en conflicte amb el medi ambient. L’exposició incita a la reflexió a través d’un muntatge impactant, entenedor i atractiu, i pretén que el visitant prengui consciència dels problemes de la ciutat actual, a través d’un recorregut que el motivi i que en cap cas no el deixi indiferent.

(QTVR1, QTVR2)

MARGARET MICHAELIS
Fotografia, avantguarda i política a la Barcelona de la República.

Primera exposició retrospectiva de fotografies de Margaret Michaelis (1902-1985), fotògrafa austríaca que va viure a Barcelona del 1933 al 1937. Durant aquells anys va fer centenars de fotografies, sobretot d’arquitectura i urbanisme, del Barri Xino de Barcelona, de les festes populars i de la guerra civil. Moltes d’aquestes fotografies van ser utilitzades pel GATCPAC als seus articles i exposicions. L’exposició consta d’un centenar de fotografies originals, documents i revistes de l’època. Ha estat organitzada per l’IVAM en coproducció amb el CCCB, i es presenta a l’IVAM del 15 d’octubre del 1998 al 3 de gener de 1999.

La reconquesta d’Europa.
Espai públic a les ciutats europees (1980-1998)

Des dels anys vuitanta del nostre segle s’intenta , arreu d’Europa, recuperar els espais públics de les ciutats. El fòrum, l’àgora, el mercat, etc. han estat sempre els valors essencials de la ciutat europea. Valors que es començaven a perdre amb l’abandonament dels espais de trobada, d’encontre, de passeig, etc. Aquesta nova valoració de l’espai pretén molt més que fer un bon disseny físic de l’entorn, també intenta recuperar la capacitat d’aquests àmbits per acollir activitat i diversitat, millorar les relacions, la comunicació, la sociabilitat dels ciutadans, etc. La recuperació d’aquests espais públics és, en aquest sentit, la reconquesta d’allò que de més característic i profund hi ha a les ciutats europees, és en una certa manera la reconquesta d’Europa. Amb aquesta mostra, el Centre de Documentació del CCCB inaugura l’Arxiu de l’Espai Públic.

El Món TV.La cultura de la televisió

Del 3 de març al 25 de juliol de 1999

Fa poc més de cinquanta anys que la televisió va entrar a les cases d’arreu del món i s’hi ha acomodat ràpidament i amb força. Es pot dir que ha estat el mitjà audiovisual que més impacte social i cultural ha tingut sobre la nostra societat. Aquesta exposició presenta una reflexió a escala internacional sobre la televisió i els seus programes, i sobre la seva influència en la vida social. A partir d’una selecció de programes, personatges i maneres de fer televisió, es donen les claus per explicar com la televisió s’ha pogut imposar amb un llenguatge vàlid per a tot el món (les sèries televisives, els presentadors, els documentals, les retransmissions en directe, els programes de plató, etc.). El visitant tindrà la impressió d’haver vist i sentit la televisió d’una manera diferent tot posant l’èmfasi en el contingut i propiciant un impacte reflexiu i crític que ens ajudi a revalorar-la.

11 novembre 1999 - 6 febrer 2000

Parlar de ràdio és sentir la presència sonora del temps.
Els lapsus i les pauses li són propis, el contínuum temporal esborra les hores, els dies alhora que fa ostentació d’una estricta sincronia. La ràdio és, a la vegada, atemporal i cronomètrica. Amb ella les nits s’eternitzen i els matins es carreguen de puntualitat. La ràdio mobla de sonoritat l’espai privat; humanitza la cadena de treball d’unes veus que la impregnen d’una actualitat fugissera. Al cap i a la fi, la ràdio forma part de la nostra vida.
L’exposició Temps de ràdio vol retre homenatge a aquest mitjà de comunicació en el seu 75è any de vida a Espanya. Una mostra de poca lletra en què l’oient caça al vol el testimoni de figures insignes, notícies i fragments de programes o moments crítics de la història d’aquest país, distribuïts en els 41 apartats de què consta el recorregut. Un repàs a la memòria col·lectiva vist des de la nostàlgia, però amb la mirada posada en el futur.