L'adquisició, la conservació, l'estudi, l'exposició i la difusió de les obres d'art contemporànies.

La constitució dels fons bibliogràfics i documentals que facilitin el coneixement i la difusió de l'art contemporani.

En perfecte estat.
Cal ressenyar que a l'exterior hi podem trovar algunes obres d'art: mural de Chillida; "L'ona" d'Oteiza o el ja desaparegut mural de Haring sobre la SIDA.

Consorci del Museu d'Art Contemporani (integrat per la Generalitat de Catalunya, l'Ajuntament de Barcelona i la Fundació Museu d'Art Contemporani).

L'edifici del Museu, és obra d'un dels arquitectes més prestigiosos del moment: el nord-americà Richard Meier -guanyador del premi Pritzker-.

La col.leció del MACBA parteix de les obres reunides per la Generalitat de Catalunya, l'Ajuntament de Barcelona i la Fundació Museu d'Art Contemporani.

La col.lecció va ampliant-se a poc a poc, i està composta per obres dels artistes catalans més importants del segle XX, així com d'artistes estrangers contemporanis.

A més de la col.lecció permanent el MACBA organitza periòdicament, a més d'exposicions temporals, una sèrie d'activitats centrades en la cultura i l'art contemporani. Compta amb una biblioteca especialitzada, una llibreria-botiga i un bar restaurant.

Meier, en dissenyar l'edifici, va voler que aquest suscités un diàleg entre el barri on està ubicat i l'art contemporani que es mostra en el seu interior.

L'edifici suposa un objecte escultòric per si mateix. Es tracta d'un volum prismàtic i de formes discontinues, esguinçat transversalment en dos cossos (de dimensions i continguts funcionals diferents), un volum cilíndric (que acull l'accès principal) i un espai de trànsit que comunica la plaça exterior amb l'interior de l'edifici.

El cos més gran acull els espais de circulació i els àmbits d'exposició. Un corredor articula l'espai interior i crea un buit que ressegueix de dalt a baix totes les rampes d'accés a les sales. Aquestes són paral·leles a la façana principal i permeten sempre la visió cap a dins de l'edifici i cap a la plaça simultàniament.

A un dels extrems de l'edifici hi ha un cos curvilini que trenca l'horitzontalitat de l'edifici.

L'interior del Museu es caracteritza per uns espais amplis i oberts que permeten encabir obres de grans dimensions i adaptar la distribució de les sales a les exposicions temporals.

L'ús del color blanc, de claroboies i materials reflectants com vidres i plaques de metall esmaltat donen a l'edifici una gran lluminositat, tant en el seu interior com a les façanes exteriors.

La creació del Museu d'Art Contemporani de Barcelona va néixer de la constitució, l'abril del 1988, del Consorci del Museu d'Art Contemporani. Les dues institucions públiques consorciades aportaren els recursos necessaris per la reconstrucció de l'edifici i per al funcionament ordinari del Museu, mentre que la Fundació havia d'encarregar-se de generar els recursos econòmics per configurar la col·lecció pròpia.

L'edifici del Museu està ubicat en un espai antigament ocupat per la Casa de Caritat. Amb la reforma urbana potenciada pels Jocs Olímpics de Barcelona, una part de la Casa de la Caritat s'enderrocà per tal de construir el Museu i obrir una plaça nova.

La construcció de l'edifici del Museu es va iniciar l'any 1990.