La col·lecció

A les sales del museu s’exposa, amb caràcter rotatori, una selecció d’obres de la Col·lecció. La presentació que es va fer entre els mesos de febrer i juny del 1999, responia a l’interès del museu per fer constituir una Col·lecció que primi l’originalitat i caràcter innovador de propostes originades des d’aquí, sense perdre de vista el context internacional en el qual s’insereixen. Estava estructurada entorn a determinats moments clau:

La connexió amb les avantguardes, accentuant les relacions que des de Catalunya s’establiren amb tota una sèrie d’artistes internacionals que tingueren estretes relacions amb la cultura del país, com Alexander Calder, Joaquim Torres García o, fins i tot, amb Hans Hoffman qui, per les seves relacions de feina amb Josep Lluís Sert representà la connexió amb un cert art internacional.

Els anys 50 veuen aparèixer diverses propostes, des d’aquelles que deriven del constructivisme, com les de Jorge Oteiza i Pablo Palazuelo, a les que, decididament informals, aposten per la matèria i pel gest: Antoni Tàpies, Jean Dubuffet, Lucio Fontana, o es decanten per l’expressionisme més cru con Antonio Saura.

Les reaccions a l’Informalisme que s’anà imposant per tot arreu, arribà durant la dècada dels 60 de la ma de propostes d’índole molt diversa i amb enfocaments rupturistes i molt innovadors: Marcel Broodthaers, Robert Rauschenberg, Piero Manzoni, Mario Merz, serien alguns d’ells. Amb l’arribada dels anys 70, i concretament a Catalunya, es veurà la coexistència de pintors, interessats en la textura, en el color, en la pinzellada i el gest (Albert Ràfols Casamada, Joan Hernández Pijuan, Robert Llimós, etc.) i artistes seguidors de propostes conceptuals que donen més importància a la idea, al concepte per damunt de la formalització de l’obra. L’actiu nucli conceptual català està representat en aquest moment per artistes com Francesc Abad, Fina Miralles, Pere Noguera, Francesc Torres, Àngels Ribé…accentuant cadascun d’ells el treball amb diferents pressupòsits com és ara el cos o la natura…

Una selecció de "Deus" de Ferran Garcia Sevilla introduïa la pintura dels anys 80, amb la seva tendència més primitiva i expressionista. Aquesta presentació de la Col·lecció finalitzava amb un espai dedicat a diferents propostes dels anys 80 i 90 que comparteixen determinades tendències com és ara l’intimisme i a la persona, amb les seves inquietuds i temors, predominant en moltes de les propostes més recents (Rosemarie Trockel, Pepe Espaliú, Juan Muñoz), així com l’interès per la construcció, la modulació d’espais, metàfores de ciutats habitables, o no, en les que ens estem movent en aquest tombant de segle.

Unes obres de James Lee Byars, a mig camí entre exemple d’obra críptica i obra irònica, tancaven l’exposició.

La majoria de la informació és de la web del Macba