KEITH HARING

Pintor nord-americà. Començà a ser conegut en els primers anys vuitanta, com a representant de la cultura urbana novaiorquesa i de l'underground. La seva obra es caracteritza per la instantaneïtat, per la diversitat d'espais en què s'expressa (des del metro de Nova York fins a la publicitat, les parets dels carrers, la roba, el cos humà, etc.) i pel seu particular llenguatge sígnic i gestual, amb influències com ara la cal·ligrafia japonesa. Realitzà moltes obres, especialment grafit (al mur de Berlín, per exemple, el 1986), que posaren en qüestió les definicions d'art i les fronteres entre l'art popular i l'art elitista, i amb el reconeixement de la seva obra s'introduí també en el mercat de les galeries, on exposà nombroses vegades en diversos països.

Mor de SIDA el 16 de febrer de 1990.

Art social de denúncia de la problemàtica que representa la SIDA. Encara és dramàticament més significatiu per la mort del pintor a causa de la mateixa SIDA.

Actualment només queden en la paret els senyals del graffiti que va existir. El podem observar gràcies a la fotografia. En el mateix mur on abans hi havia el graffiti avui hi ha un relleu de Chillida.

Podríem definir el graffiti com una inscripció o dibuix sobre murs o altres suports d'espais públics. Els seus motius responen a l'expressió política o ideològica, l'exhibició de la personalitat d'un individu o d'un grup o a la intenció decorativa. Propis dels grups marginals de les grans urbs, als anys vuitanta hom començà a valorar-los com a expressió plàstica amb entitat pròpia, com és el cas dels nord-americans Jean-Michel Basquiat o Keith Haring.

Es tracta del tipus de dibuix característic de Haring: contorn de les figures que imprimeix un ritme i vitalitat molt elevat. Estava pintat en un sol color (vermell fosc) i representava la lluita de molta gent contra una mena de monstre-serp que representava la SIDA. Unes tisores representen el triomf sobre la malaltia. En cap moment la senzillesa de les línies treu expressivitat a l'obra.